Enric Rubió

Enric Rubió, nascut el 8 de juny de 1964 a Sant Jaume de Llierca, a la província de Girona, és actualment director i professor a l'Escola de Belles Arts d'Anglés (Girona).

És un pintor que domina la seva tècnica i treballa "a l'antiga", amb un gran sentit de l' equilibre i d'harmonia. El seu estil pictòric, suau i flexible, és la delicadesa dels colors el permeten de traduir sobre la tela la seva visió idealitzada del món exterior. El pintat per petites pinzellades li permet obtenir models més matisats i suaus acostant-se a una realitat visual tenyida de romanticisme.

Paul Hallenaut (Le carrefour des artistes) expo Galerie d'art Llahí-Andorre.

Reprodueix amb qualitat de detalls paisatges de Baix Pirineu i els voltants de la seva bella comarca: La Garrotxa, amb una lluminositat particular i amb tocs de color enlluernadors. Preferentment paratges tancats, camps de blat, de roselles, aigües transparents i boscos frondosos. Aquests racons emmarquen l'escenari somiat i tranquil que ens convida a un meravellós passeig. Al fons, la muntanya majestuosa i protectora tanca aquest decorat.

Cristian Ventura (Revistart - revista de les arts) 1996

Paisatges protegits amb núvols, on la llum juga amb els colors, on Enric Rubió fixa la seva pròpia personalitat. La seva inspiració prové del paisatge d' Olot i les seves terres, dins d'aquests racons en l'altre costat dels Pirineus, racons de gran bellesa.

Des de l'edat de 9 anys que pinten les seves primeres teles, trobem aquest jove un talent especial ja confirmat on els paisatges prenen una altra dimensió.

L'Independant -Perpinyà

Es el paisatge d'Olot i voltans que inspira sens fí l'Enric. Ell, es defineix com impressionista actual a causa de la llum que crea en l'atmósfera de les seves teles. Gran observador de paratges tancats, on la muntanya és el decorat final. l'Enric ha assajat totes les matèries i ha passat acadèmicament per a tots els moviments i tendències actuals, però ha retornat amb molta força als inicis d'infant, el paisatge. Doncs com molt bè ens comentaba es sent bè pintant en plena natura on es respira una inmensa tranquil.litat.

Sylvie Casanovas - L'Independant

Enric Rubió, reprodueix amb qüalitat de detalls, paisatges sota els pirineus i rodalies de la seva terra: La Garrotxa. Amb una lluminositat particular i amb uns tocs de color esclatants. Preferentment paratges tancats on l'atmósfera lumínica et porta al fons de la muntanya. Camps de blat, amb pinzellada acurada i metódica. Roselles, que esclaten sobre el prat de verdor frondosa, el fajol, amb el blanc que decora l'escenari i els racons de bosc , plens de rouredas i faig que et conviden a una passajada tranquila i dolça. Una exposició a veure i reveure. Us la recomano.

J. Rumeau - L'Independant

Si bè es tendeix, des de la crítica fàcil, a desprestigiar les escoles i els seus métodes, cal potenciar-les, perquè és a través del treball qüotidià i metòdic d'una gran majoria que podem ajudar a descobrir la genialitat d'uns pocs. Pensem tambè que els criteris innovadors i avantguardistes esdevenen, amb el temps, clàssics per a futures generacions.

Antonio Lopez, un dels artistes recuperats despres de la febre de les avantguardes, en una entrevista que li van fer per televisió fa pocs dies deia que només hi ha dos tipus de pintura: la bona i la dolenta; i permeteu-me que parteixi d'aquesta premissa per a presentar l'obra d'aquest jove pintor.

Enric Rubió és un artista que té tots els ingredients per a col.locar-se en el difícil mon de la pintura, en el nivell i la situació que la seva voluntat decideixi. D'entrada domina el dibuix i té el que en l'argot pictòric anomenem cuina. Sap enfrontar-se als temes que ell ha triat i sap resoldre'ls. Amb aquests ingredients, però, només tindriem l'artesà: aquella meritoria persona que sap reproduir bè alló que d'altres han pensat. Però l'Enric té quelcom que és imprescindible per penetrar en la jungla artística: sensibilitat i creativitat, i li apasiona comunicar-se a traves de la pintura.

Enric Rubió confessa ser un enamorat del paisatgisme olotí. Ell ha recorregut metodicament els diversos camins dels corrents artístics actuals, però ha retornat a la seva il.lusió d'infant. Podem veure a través de la seva curta trajectoriua pictórica, com assaja amb els colors i amb les impressions abstractes, i com modela, a través de simbologies harmonioses, combinacions cromàtiques pel plaer de delectar-s'hi.

Enric: que sigui l'inici d'un llarg camí que hauras de fressar davant l'actitut d'uns, amb l'estímul d'uns altres i amb l'afalagament d'uns quants. Sigues fidel a tu mateix.

Antoni Garrido (Setmanari "La Comarca").
Exposició Sant Joan les Fonts , 19 Novembre 1992.

Enric Rubió i Serra, artista pintor, format a l'Escola de B.Arts d'Olot (Catalunya sud), ha mostrat les seves obres a l'Auberge des Deux Abbayes a Taurinya; exposició organitzada per l'Association des Cimaise Ephemeres fins el 31 de Desembre.

Enric Rubió, troba la seva inspiració dins el cor de les seves arrels catalanes, terra de genis que han dotat a la pintura, factors en comú. Dins els seus paisatges enbolcallats de núvols, on la llum juga amb els colors, l'Enric implanta la seva personalitat.

La seva inspiració prové de les rodalies d'Olot i Comarca, sota els pirineus catalans, de gran afecció per a ell. Conrrea la pintura amb recorreguts pels paratges més inospits, per cercar el tema . Ens comentà que amb només 9 anys, ja pintà les seves primeres teles, al costat dels artistes consagrats en els boscos de la Moixina, allà va tenir el primers contactes amb la pintura "a plein aire". Amb aixó veiem la qüalitat d'aquest jove talent. De l'impressionisme passà per l'abstracció a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics d'Olot, però ha retornat a la investigació del paisatge..."em sento bè pintant en plena natura, enfrontan-me amb la llum i els colors."

Amb aquest jove artista els paisatges prenen una altre dimenssió.

Ell ha trobat als voltants de Taurinya,sota el Canigó, un decorat idoni per la seva pintura d'harmonioses combinacions cromàtiques.

O.A.L'Independant, 7 de desembre 1994

El Paisatge contemplat a través de serenitat, de la llum matisada, del detall que deixa constància de l'amor pel tema; obres les d' Enric Rubió en les que el sentiment s'imposa unin't-se a la qualitat pictòrica. Amb pinzellada atenta, acurada, conreadora de detall, sap alternar espais i crear zones en les quals el color és desgranat impregnat de lluminositats suaus, gairebé etèries.

Els seus paisatges són espectaculars, però al temps continguts, sense concessions; bella és la naturalesa que l'inspira i sap Enric Rubió traslladar-la a la tela amb fidelitat.

J.Sellarés (Gal Art Mayo 2000)

En la Tradició de l'Escola d' Olot, practica una pintura clàssica i figurativa acuradament treballada. Els seus temes favorits son els paisatges bucòlics de tendència romàntica, promoguts pels germans Vayreda, i Josep Berga Boix. Comparteixen tots els mateixos sentiments: l'exaltació de la naturalesa i els valors tradicionals del nacionalisme català.

Citem especialment a Enric Rubió, un mestre del paisatge, li agraden els colors vius i radiants. Els treballa amb molta cura i precisió.

Paul Hallenaut.-Le travailleur Catalan-nº2995 P20

La claritat, la lluminositat de les muntanyes, dels sotaboscs, dels roures així comla tranparència de les aigües, o dels camps de blat, de les roselles, és el que sedueix més en aquest artista. Els seus quadres retiren aquest indefinible dolçor, aquesta impalpable serenitat que marca tota l'obra d' Enric Rubió.

M.L. - L'Indépendant du Midi

Fa conèixer un estil especial en el tracte de la llum al Paisatge olotí. Segueix la tradició impressionista i postimpressionista amb un cromatisme ampli i una pinzellada molt concreta obtenint un gran resultat final. Poseeix una llum especial el que el fa únic entre els seus contemporanis.

L.G.D. Revistart - 11.1.996

Cal remarcar el laboriós treball del pintor, com també el seu resultat final. Els paratges visionats amb una intensitat lluminosa superior a la de molts artistes, fa única la seva pintura i li dóna un cert toc diferencial i únic.

RICARD PLANS - Diari de Girona ( Desembre 95)

Enric Rubió naixia a Girona, Espanya, a la regió d'Espanya anomenada Catalunya. Catalunya (en particular Barcelona i les àrees del voltant) és conegut com el lloc de naixement de nombrosos pintors cèlebres al món com Joan Miró, Mario Fortuny i Salvador Dalí. Avui, la regió ha sofert un Renaixement increïble de pintura figurativa, un moviment en el qual Rubió és en el primer pla.

El focus de les impressionants pintures de Rubió és la seva terra nativa, Catalunya. La seva obra sovint descriu pobles antics i granges a través d'una lent moderna.

Clàssicament entrenat com a realista a Itàlia a la Academie Statale di Belle Arti di Frosinene, Rubió també poseeix un MFA l'Acadèmia d'Art d' Olot a Espanya. A més a més, és el Director General de l'Escola d'Art d' Anglés a Girona, Espanya. Avui viu i treballa a Catalunya.

Rubió és un dels membres fundadors de l'Amigos del Realismo (Espanya) un grup supremament influent de realistes espanyols moderns. És també un membre de l' Association Cimaises Ephemeres (France), Grup Artistes Catalans (Espanya), Association International Plástica (França) i l'associació Descartes (França).

Rubió s'ha rebut amb entusiasme a nombroses exposicions a Europa Occidental. La seva obra ha rebut nombrosos premis a competicions internacionals, i és considerat en col.lecions privades i museus a Espanya, França, Portugal, Itàlia, Bèlgica, Alemanya, Singapur, Tunísia i els Estats Units.

S.I. Fine Arts, 43 East 19th Street, 2nd Floor. New York, NY 10003

"...Soc com un turista davant del paisatge. "

"...al contrari que la mayoria, jo parteixo de l'abstracció i em passo al figuratiu mes clàssic, a la pintura de meus avantpassats "

"...Faig moltes rutes i capto el que em captiva, racons rurals de gran bellesa formal. M'encanta pintar del natural i sentir l' energia que transmet la naturalesa"

"...als joves pintors, ens comparen amb els artistes de l'Escola d' Olot de més renom. Ens critiquen per seguir aquesta tendència encara que per a meva tradició és la llibertat que es troba en un mateix. No caben comparacions, doncs cada mà i cada cap escullen i dibuixen una sensació diferent. "

"...No m'agrada plasmar en la tela l'infinit, doncs quan intenot posar el meu cavallet a terra plana no trobo el punt màgic on abraçar l'escena . M'assec desprotegit. "

"...El paisatge pirinenc també és Mediterrani des del punt de vista de la llum. "

"...si bé la tardor és cromàtica, l'estiu té una llum mes mediterrània i fins i tot mes neteja. M'encanten els temes estiuencs igual com la tardor i primavera, hi ha més temps real per pintar el dia, i això em produeix una certa alegria personal. Gaudeixes més del moment de pintar perquè et queden mes hores per gaudir de la pintura al natural. "

"...És important que l'artista tingui una bona acadèmia i un bon ofici, ja que no crec en els artistes que han de defensar la seva obra amb una retòrica important, amparant-se en crítics talentosos. L'art ha de comunicar, no que et comuniquin el significat i els propòsits d'un mateix i la seva obra. Prefereixo el bon art formal i el que entra per la vista i els sentits a l'esquema explicatiu d'una retòrica pedant plena de semiòtica."

Entrevista de Toni Ayala - El Periódico de Catalunya.
Escaldes Engordany (Andorra) 19 de Febrer 2000